dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'Antiga Grècia en sabia més que nosaltres...

Una societat lliure. Ja no existeix.. però si es pogués mesurar, es mesuraria en un terme: en l'acceptació de la fidelitat com la més absurda paraula abstracta mai inventada en la història de les relacions amoroses.
No crec en la fideliat com un estat natural, hi crec com una imposició, tant arrelada entre nosaltres, que la tenim ficada a la consciència com una norma moral. De la mateixa manera que alguns critiquen el seguiment dels deu manaments per part dels catòlics, jo critico tots els amans que creuen que estimar és posseïr, és prohibir, és frenar, és cohibir. Cada cop que ens reprimim, que ens torturem posant la consciència per sobre dels vertaders desitjos, potser estem sent fidels a les nostres parelles, però estem sent infidels a nosaltres mateixos, cosa que portarà repercussions nefastes en la nostra autoestima i personalitat.
De fet crec, que la llibertat de l'home podria mesurar-se en la capacitat de no reprimir el seu impuls sexual natural, la seva energia vital.
Ja és hora de començar a acceptar que aquesta moralitat és hipòcrita, que no existeix ni ha existit mai, que la majoria de persones no estem fetes per tenir una sola parella sexual al llarg de la nostra vida, amb lo qual no vull dir que no es pugui trobar la pau amorosa amb una sola parella romàntica. Desvinculem definitivament sexe i amor. Amor, passió, sexe, diversió, perversió.. són una mescla difícil de deshomogeneïtzar. Cal gastar energia en intentar-ho?
Els matrimonis fallen, les relacions de parelles fallen. El número 2, que tant perfecte ens ha semblat sempre, com a terme mig entre la soletat i la multitut, avui en dia s'està veient desfassat, passat de moda. Jo el vull aniquil·lar, i vull que en una relació de parella s'hi pugui reintegrar un tercer pilar:  el ressorgiment de l'instint.

Intentar racional l'irracional és el camí més directe cap a la bogeria. Si tant l'estimes.. Deixa'l ser lliure, o la gàbia s'acabarà cremant i us incendiarà als dos, convertint-vos en amants de cendra.

2 comentaris:

  1. Doncs si, que no vol dir que no hi pugui haver algú que amb la seva parella única estigui conforme vitalment i sexualemnt. Però crec que està força clar que no és la norma general.

    I el problema és que com a norma general ens parlen de fidelitat. Hauriem de ser més sincers amb nosaltres mateixos i entre tots.

    Estic amb tu ^^

    ResponElimina
  2. M'he tornat a llegir el text... i continuo no estant d'acord amb tu. Però clar, partint que tenim dos conceptes diferents del que és una infidelitat...

    ResponElimina