Meravigliosa rutina

Sona el despertador amb un soroll eixordador i et despertes quasi amb una parada cardíaca. Són les 7 i comença el teu dia. El gat s'ha tornat a fer pipí a l'alfombra, et fas un cafè amb sal en comptes de sucre, perquè el cartellet de "sucre" i "sal" va caure fa un parell de mesos i no has tingut temps per dedicar-te a la retolació.

Et passes 3h fent cua perquè et donguin la beca d'estudis, i quan arriba el teu torn t'assabentes que no estàs a l'oficina adequada, que la correcta està a 2 minuts de casa teva i que has fet mitja hora de camí (amb talonets per estar més mona) envà.

Decideixes prendre't 5 minuts de descans amb un cafè de bar, que aquest mai falla, i aprofites per mirar el correu. La teva millor amiga està empipada perquè fa 5 dies que no li dius res i necessita explicar-te la nova crema antiarrugues que ha provat i lo bé que funciona! "Truca'm avui sense falta eh guapa? Que al final ja ni et reconeixeré.." El rentintín de la veu no es traspassa telepàticament per e-mail, però ressona igualment dins el teu cap.

Mires el mòbil i veus un missatge de les 9 del matí de tamare renyan-te perquè no vas felicitar a la iaia pel seu sant el dia anterior. Aprofita per retreure't que mai tens temps per la família. Llavors et sents malament, perquè recordes que fa dos dies has tingut una discussió amb el teu xicot perquè considera escassa la seva vida sexual i creu que això està afectant seriosament a la vostra relació. Llavors, la teva companya de pràctiques passa pel teu costat i aprofita per refregar-te que aquest semestre ho ha aprovat tot, i ha tret una matrícula!!! "però tu no t'amoïnis dona, que encara tens el setembre!!!". I et pica l'ullet. I tu tens ganes d'agafar una cullera i fer palanca fins a deixar-li dos clots a les òrbites i fer servir els dos ullets d'arracades.

Quan arribes a casa fas el dinar, i mentrestant, sona el telèfon. És la teva dietista! Que et recorda que avui tenies hora amb ella, i t'ametralla amb un sermó sobre les propietats del tè verd per combatre l'estrès i controlar el pes. Quan penges, cansada, veus que surt fum de la cuina.

Mala amiga, mala nòvia, mala filla, mala companya de pis, mala cuidadora de gat, mala cuinera.

Et comences a trobar malament, molt malament.. I acabes anant al metge. I de sobte, ups! Tens una úlcera d'estómac.

I mentre tu t'has estat preocupant pel gat que se segueix pixant a l'alfombra, per l'amiga que confón l'avorriment amb les ganes de veure't, per la mare jubilada obsessionada amb el calendari, i per l'activitat sexual del noi que diu que t'estima, tu, i només tu, tens una úlcera a l'estómac.
I no és precisament de fotre't àcid acètic intravenós...

I crides: "ah, si? Ah, si? Doncs ara em dedicaré única i exclusivament a una tasca i a una persona. A MI MATEIXAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Perquè faci el que faci, digui el que digui, algú hi estarà en desacord! Perquè vull viure aquesta vida per mi, i no per als altres!!!!!!!!! I perquè no vull que el putu ulcus gàstric m'acabi convertint en un forat dolorós que només serveix per satisfer als altres!
AAAAAAAAGRRRRRRRRRRRRRHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


PD: Qualsevol semblant amb la realitat és pura coincidència.

Va entrar al local barceloní amb "rumbita" de fons, un amalgama de persones molt diferents bebien i xerraven escandalosament, mentre un cubà cantava en directe acompanyat d'una guitarra espanyola les cançons que els allí presents li demanaven. Ambient carregat de fum i de colors, de gent ballant desinhibida fent glops de birra.

Ella era una noia distingida, universitària. Només d'entrar algú es va fixar en ella, i aprofitant la seva ebrietat va iniciar una conversa desenfadada amb aquella preciosa noia pèl-roja. Estava fascinat,ella era interessant, divertida, personal, preciosa. La connexió entre ambdós va ser quasi instantània, i la noia, que devia ser tímida en el seu estat natural, es mostrava solta, sense barreres.

La conversa entre els dos vacabar entre llençols i la llum de l'alba entrant pel balcó de l'habitació. Ella dormia, i ell l'observava, bocabadat, com si fos una deessa. Es sentia fascinat, de cop, creia en l'amor a primera vista, en la passió. La volia tornar a veure! El cor li sortia accelerat del pit. La noia es va despertar amb la mirada d'aquell foraster travessant-la. Va somriure i va semblar que la sortida del sol s'havia adelantat. Ella es va vestir, el seu cos, tot i que no perfecte, li produïa una descàrrega d'adrenalina incontrolable. Mentre es posava una brusa blanca, quasi transparent, ell li va dir:

"Dona'm el teu número, vull tornar-te a veure, algú tan especial com tu no es coneix cada nit. M'encantes".

La noia, avispada, se'l mira als ulls, i veu una mirada intensa i expressiva que ja havia vist abans.

"No te'l donaré. Si això s'acaba així, sempre haurà estat genial, si volem que continuï es degradarà fins no ser ni digne de voler-ho recordar. Els meus sentiments són massa fràgils pels teus jocs, i els meus pensaments massa complexes per la ment d'un noi que es pensa que ha trobat un tresor amagat."

El noi (que jo titllaria de nen gran) mig molest, mig humiliat, va ser incapaç d'insistir davant d'una negativa tan directe i tan extranyament rebuscada. "Aquestes dones.. no les entendré mai!"

Al cap d'un mes, els records del noi envers ella eren desdibuixats, nuvulosos. Ell ja havia trobat altres capricis amb què satisfer-se. Ni rastre d'emocions vertaderes.

Però la noia solitària encara recordava les paraules violeta i la nit romàntica que havia passat amb aquell estrany. Mai sabria si havia fet bé renunciant a un pròxim moment en la seva companyia. Els dubtes la corroïen per dins..

Tant de bo algú li hagués pogut demostrar que la seva actitud va ser la millor resposta per un altre noi que no amagava res més que l'anoditat en persona.