Meravigliosa rutina

Sona el despertador amb un soroll eixordador i et despertes quasi amb una parada cardíaca. Són les 7 i comença el teu dia. El gat s'ha tornat a fer pipí a l'alfombra, et fas un cafè amb sal en comptes de sucre, perquè el cartellet de "sucre" i "sal" va caure fa un parell de mesos i no has tingut temps per dedicar-te a la retolació.

Et passes 3h fent cua perquè et donguin la beca d'estudis, i quan arriba el teu torn t'assabentes que no estàs a l'oficina adequada, que la correcta està a 2 minuts de casa teva i que has fet mitja hora de camí (amb talonets per estar més mona) envà.

Decideixes prendre't 5 minuts de descans amb un cafè de bar, que aquest mai falla, i aprofites per mirar el correu. La teva millor amiga està empipada perquè fa 5 dies que no li dius res i necessita explicar-te la nova crema antiarrugues que ha provat i lo bé que funciona! "Truca'm avui sense falta eh guapa? Que al final ja ni et reconeixeré.." El rentintín de la veu no es traspassa telepàticament per e-mail, però ressona igualment dins el teu cap.

Mires el mòbil i veus un missatge de les 9 del matí de tamare renyan-te perquè no vas felicitar a la iaia pel seu sant el dia anterior. Aprofita per retreure't que mai tens temps per la família. Llavors et sents malament, perquè recordes que fa dos dies has tingut una discussió amb el teu xicot perquè considera escassa la seva vida sexual i creu que això està afectant seriosament a la vostra relació. Llavors, la teva companya de pràctiques passa pel teu costat i aprofita per refregar-te que aquest semestre ho ha aprovat tot, i ha tret una matrícula!!! "però tu no t'amoïnis dona, que encara tens el setembre!!!". I et pica l'ullet. I tu tens ganes d'agafar una cullera i fer palanca fins a deixar-li dos clots a les òrbites i fer servir els dos ullets d'arracades.

Quan arribes a casa fas el dinar, i mentrestant, sona el telèfon. És la teva dietista! Que et recorda que avui tenies hora amb ella, i t'ametralla amb un sermó sobre les propietats del tè verd per combatre l'estrès i controlar el pes. Quan penges, cansada, veus que surt fum de la cuina.

Mala amiga, mala nòvia, mala filla, mala companya de pis, mala cuidadora de gat, mala cuinera.

Et comences a trobar malament, molt malament.. I acabes anant al metge. I de sobte, ups! Tens una úlcera d'estómac.

I mentre tu t'has estat preocupant pel gat que se segueix pixant a l'alfombra, per l'amiga que confón l'avorriment amb les ganes de veure't, per la mare jubilada obsessionada amb el calendari, i per l'activitat sexual del noi que diu que t'estima, tu, i només tu, tens una úlcera a l'estómac.
I no és precisament de fotre't àcid acètic intravenós...

I crides: "ah, si? Ah, si? Doncs ara em dedicaré única i exclusivament a una tasca i a una persona. A MI MATEIXAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Perquè faci el que faci, digui el que digui, algú hi estarà en desacord! Perquè vull viure aquesta vida per mi, i no per als altres!!!!!!!!! I perquè no vull que el putu ulcus gàstric m'acabi convertint en un forat dolorós que només serveix per satisfer als altres!
AAAAAAAAGRRRRRRRRRRRRRHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


PD: Qualsevol semblant amb la realitat és pura coincidència.