USAR Y TIRAR

Avui en dia, em dóna la sensació que la vida ràpida ens està envaïnt en tots els aspectes.
Comprem quelcom per menjar pre-fabricat, que sovint és menys sà, més calòric, i més dolent que qualsevol menjar cuinat per nosaltres mateixos. Però el consumim ràpid, just quan el necessitem, sense preàmbuls, ens el mengem, tirem l'envoltori, ens sentim tips, i anem a fer la següent activitat establerta pel dia.

Però això no s'acaba aquí. Què passa quan el que es consumeix de forma feroç són persones?
No puc entendre aquest intercanvi d'amistats que veig al meu voltant. Gent que devora les persones fins a intentar convertir-les en les seves germanes siameses, per abandonar-les un dia, de sobte, per un motiu ínfim. I en busquen un altre, un altre amb un nou ritme, noves històries, noves distraccions. I així successivament, fins que els consumidors ràpids esgoten matrimonis, parelles, relacions sexuals, i amistats.

I jo em pregunto si queda algú com jo, que no entén encara aquestes bipolaritats, aquest sentiment d'amor que al dia següent es converteix en despreci, o el que és pitjor, en indiferència.
Aquest noi que t'ha estat trucant cada dia de la teva vida durant 4 mesos i un bon dia passa pel teu costat sense ni saludar-te.
Aquesta amiga que sembla que es desviu per tu, per acabar ignorant-te mig any perquè té parella.

Llavors ja no saps si els sentiments existeixen o si te'ls has inventat tu tota soleta. Si la bogeria no és més que la defensa cap a un món que està boig.

Vull tornar-me boja ja, si us plau.