Eren petitons. Jo els feia de mestre de gimnàstica, i aquell dia tocava fer competicions a la pista d'atletisme.
Vaig intentar que cadacun dels nens s'apuntés a aquell esport que li fos més adient segons les seves habilitats físiques i les seves preferències.
Ella es va apuntar a la carrera de fons, on les nenes no es volien apuntar. Era més dura que pas la de llançament de disc o de salt.. Requeria molt més temps. No me'n recordo si els vaig fer córrer uns 2000 metres o potser era menys, però per a nens de la seva edat suposava un esforç important. No sabia si els estava exigint massa.. Els nens també feien una competició de 2000m, però molts feien futbol i hi estaven més acostumats.
Evidentment anaven nens i nenes separats.
Vaig animar a altres nenes que s'hi apuntessin, les que veia més en forma, o les que sabia que ja feien algun esport.
La carrera va començar, i totes les noietes anaven apilotonades fent la cursa, menys ella, que només d'entrada s'havia quedat enrere. Semblava que li costava seguir, però seguia un pas ferm i regular. El temps passava i aproximadament cap a la meitat les nenes que anaven apilotonades endavant van anar frenant. De cop una va dir que plegava perquè tenia flato i estava cansadíssima, i les altres, que també estaven exhaustes van abandonar. La nena, que ja estava més a prop d'elles que al principi les va mirar extranyada, va rumiar, i va decidir continuar. Les altres, evidentment, la van mirar malament.

La nena va aconseguir córrer durant tota la carrera. Va arribar exhausta a la meta, i es va tirar al terra, però va guanyar la medalla d'or. S'havia quedat sense competidores. Estava contenta i tots els nois la van felicitar.

Aquell dia vaig saber que ella arribaria allà on volgués perquè tenia allò que només uns quants tenen, tenia POTENCIAL. Només faltava que ella mateixa ho descobrís.

Estrictament Personal

És una persona d'allò més normal, però al posar-se sota la perspectiva dels meus ulls foscos, el focus de la meva mirada l'il·lumina només a ell i distorsiona la imatge, embellint-la com un artista que fa una obra mestra a partir d'una corrent fotografia.

I doncs, quan estem en grup i ell es passeja per allà, tan tranquil, i tothom fa merder, i tothom xerra i les converses es creuen convertint-se en inintel·ligibles, jo només el veig a ell, el sento a ell, l'escolto a ell. I de tant en tant perpellejo i penso que he de dissimular molt bé perquè no es noti que segueixo la conversa per inèrcia, i dissimulo la meva fixació en tot el que l'envolta a ell.

Té un somriure que podria seduir a qualsevol fèmina, i tot i que sempre m'he esforçat per no tenir gustos massa extesos, en aquest cas m'hi rendeixo. La seva dentadura blanquíssima contrasta amb la morenor de la seva pell, fent una barreja tan perfecta, que es basa en el pur imperfeccionisme de la seva cara. En uns trets fisionòmics harmoniosos sense ser celestials, que barregen masculinitat i expressió de nen entremaliat.

I ell passeja les seves bromes innocents, observacions divertides que em fan riure més del que s'speraria de mi. Però les coses són així.. I aprofito el blog per desafogar-me dient com m'agrada la seva veu, com m'agradens els seus gestos, els seus gustos, la seva manera de parlar i fer-se interessant i intel·ligent sense esquitxar amb sobèrbia ni forçaments. Com parla sent senzill, i com així em va començar a aclaparar ara ja fa molts anys. I el temps passa i entre repressió i alliberament, escric aquest text, en una mostra de que encara em queda una mica d'amor i passió.

Avui quan tornava en tren he pensat que era impossible que passés això que tan esperes amb qui tan ho esperes.
Tot seguit m'he parat a pensar en totes les coses que havia desitjat i que creia que serien impossibles i que realment es van fer veritat. I me n'han sortit 6!!
I he dit: seeeeeeeeeeeeeeeee!! Per què no?
Si tot ve quan menys t'ho esperes.. doncs.. "fuig, fuig, fuig,fuig de la meva ment... i vine, vine, vine, vine jaaaaaa!!!!"



P.D: entrada totalment improvitzada i escrita en 2 min.. és un error permetre's una aspirant a escriptora aquest tipus de luxe?