Estrictament Personal

És una persona d'allò més normal, però al posar-se sota la perspectiva dels meus ulls foscos, el focus de la meva mirada l'il·lumina només a ell i distorsiona la imatge, embellint-la com un artista que fa una obra mestra a partir d'una corrent fotografia.

I doncs, quan estem en grup i ell es passeja per allà, tan tranquil, i tothom fa merder, i tothom xerra i les converses es creuen convertint-se en inintel·ligibles, jo només el veig a ell, el sento a ell, l'escolto a ell. I de tant en tant perpellejo i penso que he de dissimular molt bé perquè no es noti que segueixo la conversa per inèrcia, i dissimulo la meva fixació en tot el que l'envolta a ell.

Té un somriure que podria seduir a qualsevol fèmina, i tot i que sempre m'he esforçat per no tenir gustos massa extesos, en aquest cas m'hi rendeixo. La seva dentadura blanquíssima contrasta amb la morenor de la seva pell, fent una barreja tan perfecta, que es basa en el pur imperfeccionisme de la seva cara. En uns trets fisionòmics harmoniosos sense ser celestials, que barregen masculinitat i expressió de nen entremaliat.

I ell passeja les seves bromes innocents, observacions divertides que em fan riure més del que s'speraria de mi. Però les coses són així.. I aprofito el blog per desafogar-me dient com m'agrada la seva veu, com m'agradens els seus gestos, els seus gustos, la seva manera de parlar i fer-se interessant i intel·ligent sense esquitxar amb sobèrbia ni forçaments. Com parla sent senzill, i com així em va començar a aclaparar ara ja fa molts anys. I el temps passa i entre repressió i alliberament, escric aquest text, en una mostra de que encara em queda una mica d'amor i passió.

Avui quan tornava en tren he pensat que era impossible que passés això que tan esperes amb qui tan ho esperes.
Tot seguit m'he parat a pensar en totes les coses que havia desitjat i que creia que serien impossibles i que realment es van fer veritat. I me n'han sortit 6!!
I he dit: seeeeeeeeeeeeeeeee!! Per què no?
Si tot ve quan menys t'ho esperes.. doncs.. "fuig, fuig, fuig,fuig de la meva ment... i vine, vine, vine, vine jaaaaaa!!!!"



P.D: entrada totalment improvitzada i escrita en 2 min.. és un error permetre's una aspirant a escriptora aquest tipus de luxe?