Abans d'escriure porqueria prefereixo no escriure. El fracàs ajuda a evolucionar, però quan és reiterat pesa com una llosa, i no et deixa avançar.
Llegir vells escrits i pensar que són una merda. Tenir idees brillants que només s'expressen de forma mediocre és com ser un geni que viu ebri, entre l'ampolla i el vomitat.

Avui recordo qui era jo ara fa un any. I me n'adono que em queden massa coses d'aquella noia infeliç.
Em sento frustrada, decepcionada, sento com si tingués un gran potencial atenuat, que mai acaba d'explotar, que serveix i fascina a la gent del meu voltant que em coneix de veritat, però que no sé utilitzar per ajudar-me a mi mateixa.

Sento que he perdut un temps preciat de la meva vida intentant trobar-me i encara no sé on sóc. Estic cansada de tanta tonteria, cansada d'escriure idees mal plasmades que ni tan sols puc justificar.

Com es pot no creure en res i continuar viva?

Només d'una forma. Sola

Deixo el bloc fins aclarir-me les idees que em volten pel cap. Necessito més de mi que quatre paraules ben escrites però mal posades, necessito cultivar-me.

A reveure;

Aneris