Una força impulsiva et surt de dins i no et deixa dormir. No et deixa fer res amb total serenitat, però et dóna força i vigorositat, i no la pots parar, surt de dins i tens més energia de la que mai havies tingut. Però no estàs bé, estàs nerviós, estàs atabalat, trasbalsat i dispers. I no saps què et passa.. I et preguntes si estàs intentant negar allò que podria ser evident.. Si estàs intentant no sentir el sentiment que necessites sentir i te'l reprimeixes, i tot s'expressa somatitzat.. I pateixes alhora que et sents viu. I tens por de sentir el que sents, de pensar en el que penses i de forma obsessiva t'obligues a no pensar-hi perquè tems k tot depengui massa de tu. I intentes no afrontar-t'hi fent veure que no saps perquè tens palpitacions, perquè suspires, perquè menges sense acabar de saber si era gana o era una altra cosa. Procures continuar així, amagant-ho i barrejant-ho amb mil causes possible més.. I corres per desafogar-te mentre el vent fred de l'Empordà et deixa les galtes gèlides i les mans pelades. I per un moment et sens aliviat.. Però tornes a sentir-ho. Et bloqueges, plores, tanques els ulls, et corren imatges pel cap que creus que són nocives.. Els obres. "Què em passa?"
I de sobte escrius per intentar ordenar les peces del puzzle, que són les teves idees, i estructurar-les, i t'adones que més val acceptar la veritat. Que sents quelcom per algú que no hauries de sentir, i que et faràs mal, te'l faràs, et cremaràs ben cremat i les ferides arribaran fins a la profunditat dels teus ossos i costarà molt regenerar-te. Però no hi pots fer res, només intentar que el mal no comenci tot just ara, desprotegin-te i deixant que les flames entrin ben endins, i que mentre tot cremi, almenys durant aquell moment, no sentis dolor. Com quan es cremen les terminacions nervioses i no pots sentir ni dolor, ni calor, ni fred, ni tacte.. No obstant el dolor sempre arriba, ve més tard.. I segueixes tinguent por, però una cosa t'ha quedat molt clara, no actuaràs com un covard. I esperaràs que aquell 1% de possibilitats que resten d'entre el 99% de coses que puguin sortir malament, aquell pobret 1%, sigui aquest cop per tu.
I un cop sabuda la veritat, te'n vas a la dutxa i et rendeixes.

Per fi, eupneic.