El mecanisme de l'infelicitat.

Tenia els cabells arrissats i els vaig voler llisos.
Vivia en una casa vora la mar, però un dia em vingué l'antull d'esquiar.
El meu home era dolç, tendre, responsable, un gran pare. Em va dur de viatge de noces al Tíbet. El vaig deixar pel meu cap: poderós, rebel, independent, tremendament egocèntric i verbalment impressionant. Em va dur de viatge d' "aventura extramatrimonial oficial" a Suïssa.
Vaig atropellar el meu gos expressament i vaig passar-me dies bramant, fent-me la víctima perquè em compressin un gat.
Vaig cursar primer de ciències de la comunicació, però no m'omplia.. El meu talet i la meva essència s'estaven escanyant i em vaig apuntar a Belles Arts.

Un dia em vaig aixecar sense voler res del que tenia, i em vaig tirar des d'un sisè pis.
I ara estic morta, tinc els cabells ondulats, vagabundejo per la meva casa als Alps, no tinc sentiments cap als homes perquè em van abandonar, de la mateixa manera que ho va fer el meu gat. Al Tíbet hi vaig perdre la innocència, a Suïssa la dignitat.
Avui sóc artista, però ja no vull pintar.

Avui el que vull és estar viva.
Collons.. !Però si ja no puc..