dilluns, 15 de novembre del 2010

Fa poc he començat a perfeccionar un sisè sentit que sempre havia pensat que tenia atrofiat: la intuïció.
Què és la intuïció? Doncs bé, vindria a ser l'equivalent humà de l'instint animal. Per tant, la intuïció és una mena d'energia amb càrrega positiva o negativa, que ens arriba al cervell i que es transforma en un pensament determinat cap a una circumstància, una persona, un moment. Realment, tenir aquest sentit desenvolupat és una arma potent per moure't per la vida, és com tenir una brúixula amagada a la butxaca.

Fa pocs dies he tingut contacte amb una persona que m'ha despertat aquest nivell intuïtiu. De sobte, al conèixer-la he sentit que puc confiar en ella, que mai em traïrà. M'ha donat la sensació que he trencat la barrera des del primer moment, i m'encanta saber i notar la seva transparència. Ella irradia bondat a una freqüència que jo detecto i potser d'altres no ho fan, i els seus rajos són per a mi com vitamines que em donen bones vibracions, energia positiva.

Mai havia estat tan segura d'algú sense quasi coneixe'l o coneixent-lo tan escassament, però ho estic. De tal cosa en derivo un fet que fa pal·lesa de la meva evolució personal: la fe existeix en mi!

Aneris creu en la fe. No només hi creu, sino que en té necessitat per viure, per ser feliç. Tinc fe en moltes persones, i en primer lloc, en mi. I no necessito demostracions, perquè em tardaran massa en arribar com per haver-les d'esperar i no poder disfrutar del que aquesta fe m'aporta.

És com donar un tractament empíric per a una meningitis bacteriana aguda. Saps que els resultats del Gram i del cultiu t'arribaran d'aquí un temps. Però decideixes no esperar i tractes al pacient perquè sospites, tens fe, del que té. Ceftriaxona. El pacient millora. Les proves arriben i estaves en el cert.

Si fins i tot una ciència, com la medicina, confia en la fe. Per què jo no ho hauria de fer? Per què hi ha gent que rebutja la fe, entregant-se així a la pura materialitat del científicament demostrable o pràcticament provable? He evolucionat i ara no vull dedicar la meva vida a refutar hipòtesis.

Ceftriaxona. El pacient empitjora. Les proves arriben i havies errat en el diagnòstic. La fe falla, però no has fracassat. Llavors arriba el moment en què necessitem demostrar per creure. Les proves evidencien una meningitis tuberculosa. Canviem d'antibiòtic.

Una combinació de dues maneres de pensar. Demostració i empirisme, fe i ciència, intuïció i racionalitat. El secret de l'èxit.

1 comentari:

  1. Mmmh bé, jo no acabo d'estar d'acord en què sigui l'equivalent humà de l'instint animal.
    Ni tampoc crec que la intuició sigui completament en base a fe, potser només es fe en unes premises vagues i poc fonamentades. Si investigues una mica, davant d'una acció intuitiva tothom diria un "no se perquè ho he fet, sabia que era així" pero si busques més jo penso que un pot dir alguna coseta més de perquè ha pres aquella decisió.

    Suposo que és entre confiança i fe.

    ResponElimina