Hi ha 3 coses per a les quals ningú ens prepara quan naixem:
1. La mort
2. La vellesa
3. La malaltia
De les dues primeres no ens n'escapem, de la darrera se n'escapa molt poca gent. Si són tant òbvies, si són tant normals, tant inherents a la vida, per què ningú ens prepara per afrontar-les amb certa normalitat?
Ningú perd el temps en pensar què ensenyarà al seu fill quan neixi? Si algú hagués estat capaç d'explicar-me aquestes 3 coses, amb pèls i detalls, des que tinc ús de raó, avui en dia valoraria la vida, valoraria la salut, i valoraria la meva juventut infinitament més del que ho faig ara, i del que ho fa la majoria de persones del meu entorn.
Jo faig camí cada dia per intentar assumir aquests petits entrebancs que ens posa la naturalesa, ja que com més gran em faig, més me n'adono que les persones que no van plantejar-se aquestes tres grans qüestions, tenen problemes per afrontar la vida, i sempre serà la seva assignatura pendent.
I tu, ja l'has aprovada?
Vida és malaltia, vida és vellesa, vida és mort. I vida és el que passa justament entremig de cadascuna d'aquestes 3 coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La veritat és que tens raó. Si es parles amb més naturalitat de la mort, potser arribariem a un punt que no seria tant traumàtic. No ho sé. I de totes maneres, crec que és un tema complicat d'afrontar amb nens petits.
ResponEliminaI la vellesa no té perquè ser sempre una cosa negativa, crec que hi ha moltes coses bones en ella (sempre i quan no vagi associada a malalties "xungues"). Avui justament he llegit un article a La Vanguardia d'una dona de 91 anys, que havia sigut excursionista, i que encara està plena de vitalitat. Aquí el link: http://www.lavanguardia.com/ocio/20110806/54197364539/al-pedraforca-con-salvoconducto.html
Jo crec que de la 2ona ten pots escapar gràcies a la 1era... he dit gràcies... bé, ehm...
ResponEliminaJo crec que es pot afrontar amb nens petits, s'ha de fer de fet, deixar fugir les fantasies i les imaginacions, s'ha d'evitar aquest tabú en la mort, perquè es perpetua en les següents generacions i allò desconegut s'acaba convertint en motiu de por.